La realitat es com una mena de projecció de la nostra ment, però l'únic que existiria a la realitat seria la ment, la qual nosaltres ho dividim per les nostres emocions. Per tant allò material de la vida no existeix, i jo realment no toco cap bolígraf quan l'agafo per escriure, o també por ser l'unió de lligams del nostre propi cervell, o també es pot dir que aquest no existeix que simplement es un mot , que fa que pensi que els meus dit agafen aquest bolígraf amb la força proporcionada del dits que té que veure amb les lleis de la física. Si la realitat és la nostra ment, doncs, que ens impedeix arribar a comunicar-nos plenament i fusionar-nos amb la ment d'un altre?
No hay comentarios:
Publicar un comentario