Filomaniacos : "MÉS QUE MAI"

Benvinguts FILOMANIACOS !!!!

Espero que en aquest espai aporteu les vostres inquietuts entrant en debats diplomàtics i dinàmics.

Us convido a entrar a totes les propostes del blog !!

No falleu a la cita!

viernes, 25 de diciembre de 2009

activitat 11 Epicur

1 Aquest petit fragment de la carta de Epicur,el que vol explicar es el següent:
l'edat alhora de filosofar no importa. Podem ser molt petit o podem ser molt grans que l'edat no importa per filosofar. No podem dir que l'edat es una excusa perquè la filosofia es aquell saber que ens guia a la nostra salut i el nostre anima.
2 Titol: sempre estem a punt per filosofar.
3 Epicur fa una continua relació del que es salut amb l'anima i filosofia amb felicitat. Tot saben que la filosofia es aquell mitja que ens porta a la felicitat. Deia que si els joves utilitzessin la filosofia sempre es quedarien en la mateixa edat es a dir persones joves, i pel que fa a les persones majors, el que faria la filosofia que estarien entretingut i no pensarien en un futur pròxim o llunya com es la mort. La filosofia és útil tant als joves com als vells per a ser feliços. Per Epicur la felicitat és l'objectiu de la nostra vida. Altra aspecte que tracta es el següent:

que la felicitat d'una persona es troba en el seu anima i que no hem de tracta de mantindre el nostre cos a la perfecció sinó que hem de millorar la nostra l'anima, es a dir la nostra manera de pensar etc.... per ultim dir que mai a la nostra vida hem de renunciar aquella activitat que sempre ens fa feliços a nostra vida com es la felicitat.

4 Per Epicur les persones no estem lligades a res, no tenen compromisos ni socials ni polítics, i que hem de viure la nostra vida sense mirar cap endarrere, i en comparació amb Schopenhauer diu que un home si es sincer per si mateix, quan arribar a un moment de la vida el qual esta malament reconeixerà tots els seus mals.
Epicur
View more presentations from jesgo.

miércoles, 16 de diciembre de 2009

activitat 10 text Aristòtil

el terme mitja es troba entre el excés i el defecte, esta molt lluny dels nostres extrems. tenim dos extrems, aquest son el mateixos. per nosaltres es troba en un punt mitja, es molt diferents al anterior. tot el coneixement es realitza una bona tasca la seva finalitat es arribar al be. la virtut es mes precisa, però també es troba els efectes i defectes, però també es troba el punt mitja. virtut moral ètica entre dos extrems.referencia al terme mitja es la part que trobem la moderació. hi ha uns extrems de defectes i que son els vicis, i busca el terme mitja la pròpia persona. el coneixement te que veure amb l'acció. terme mitja troba la bona practica. una persona esta acostumada a fer el be si sempre esta en el mateix habit.
Aristotil
View more presentations from guest0aaa4ac.


SER BUENOS PERO NO TONTOS

martes, 8 de diciembre de 2009

Activitat 9: l'ou o la gallina?

L'ou o la gallina:
Aquesta expresio es diu per fer referencia a situacions indeterminades. Com sabem, la gallina no pot néixer sense previa existència de l'ou, però d'altre banda, per pondré l'ou cal la gallina.Llavors, estem davant un bucle ,d'un circuit tancat o cercle sense principi ni fi.. amb això, no podem concloure de forma lògica ,qui es anterior a qui, si la gallina o l'ou. Aquesta incertesa fa necessària l'existencia de proves per aclarar-ho. Cal dir que aquestes proves podem ser científiques, teories etc.... segons les creences de cadascú, i es en aquest punt on es conforten religió i ciència. Tornant al debat de l'ou o la gallina s'ha demostrat si la gallina pot provenir d'un altra lloc que no sigui l'ou? Pot ser la gallina creada per algun ésser que no sigui l'ou? Segons la teoria de Darwin tots el organismes provenen d'un altra més simple. La primera gallina es va originar amb organismes menys complexos genèricament, en definitiva, Darwin conclou que es pot donar el pas de la gallina a l'ou però no el pas de l'ou a la gallina. Per tant, primer la gallina i tot seguit l'ou.


miércoles, 2 de diciembre de 2009

Activitat 8: ARISTOTIL VS PLATÓ


Aristòtil vs Plató.

tan
Plató com Aristòtil mostren les seves teories, però Jo em decantaria per Aristòtil. Plató te la teoria dels dos mons: un es el mon intel·ligible i altra el mon sensible o el de les aparences. aquest mon intel·ligible es aquell on trobem les idees i el mon sensible es la copia del mon intel·ligible. aquesta teoria reflexa molt aspecte materialista, i Aristòtil es mes realista. perquè l'essencia ha de presentar-se en el mon intel·ligible, per això defenso a Aristòtil que les coses belles son belles per la seva essencial que es racional, concupiscible, i irascible. per saber si allò es veritat nosaltres ho hem de veure, i no la bellesa per el mon de la aparença. perquè aquesta pot canviar i convertir-se en una altra cosa.

http://retolicas.blogspot.com/2009/06/aristoteles-vs-platon_10.html


Ser buenos pero no tontos!!!!








viernes, 27 de noviembre de 2009

Projecte 2: Francis Bacon


La música es para el alma lo que la gimnasia para el cuerpo.

viernes, 20 de noviembre de 2009

activitat 7: text Fedó

Aquest text parla dels arguments dels contraris que afirmen que les coses tenen un contrari, que les coses sorgeixen del seu contrari, un exemple una persona que es petita o la persona que es forta, procedeix del que es feble, i al inrevés el petit prove del gran o el feble del fort. per tant la persona que es viva procedeix aquell que es mort. com el estar despert es un contrari del esta dormit. Plató dona a conèixer diversos exemples de contraris, el procediment anar a petit a gran, es que hi ha un proces de creixement,i pel que fa el seu inrevés es disminució. el canvi de vida a mort i de mort a vida. es a dir dels morts neixen els objectes aquesta realitat i els seus vivents. per tant les animes espera'n la seva incorporació a un altra cos.

Denme un punto de apoyo y moveré el mundo. Arquímides

miércoles, 18 de noviembre de 2009

activitat 6: text Fedó

En aquest paràgrafdels diàlegs de maduresa, la conclusió que vol donar es la següent:
Fa un breu esquema de la dinàmica de la relació que hi ha entre el cos i l'ànima. Objectiu que en té és la consecució de la veritat i si aquesta veritat solament la podem arribar a conèixer quan morir, perquè l'ànima es separa del cos, es una contrarietat de que podem esta preocupats per morir i no desitjar les seves conseqüències. Segons ell les guerres son provocades perquè el cos ens obliga a tenir diners i crear conflictes internacionals. Coneixerem tota la veritat quan arribi la nostra mort.
Parla del dualisme del cos i l'ànima, l'ànima es troba contaminada per el cos i desitgem la veritat, la persona que desitja això es el filosof, el cos necessita un cert manteniment. si estem malalts ens afecta a tot, fina i tot a l'ànima. el cos ens impedeix pensar, el manteniment del cos es renuncia al pensament. no tenim temps lliure per filosofar perquè hem de treballar. dedicar-nos aquelles coses autentiques. el cos ens fa nosa i impedeix arribar a la veritat. si volem arribar a la veritat en d'evitar influencia de la matèria. aconseguim deixar de banda el cos i serem savis. però la separació solament es dona a la mort. Unió occidental el cos actua com a presó de l'ànima. deu decidira quan arriba la nostra mort. conèixer per nosaltres mateixos les idees.



«És possible que hi hagi una drecera que ens porti, amb
l’ajuda de la raó, al terme de la recerca, ja que mentre tenim
un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal
semblant mai no podrem aconseguir adequadament el que
desitgem. I afi rmem que el que desitgem és la veritat. Ara bé,
el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu
necessari manteniment. A més a més, si sobrevé qualsevol
malaltia, ens impedeix anar a la captura del que és real. Ens
omple d’amors i de desigs, de temors i fantasmes de tota
mena i d’un munt de nicieses, de tal manera que, com diu la
dita, sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos
a pensar. Les guerres, les dissensions, les baralles no tenen
cap altra causa que el cos i els seus desigs. En efecte, és per
culpa de la possessió dels diners que s’originen les guerres;
i és el cos el que ens obliga a tenir diners, ja que hem de
procurar-li el que calgui com a esclaus. Se’n segueix que, a
causa de tot això, no tenim lleure per cultivar la fi losofi a. I el
pitjor de tot és que, si algú de nosaltres arriba a deslliurar-se
d’ell i es posa a investigar alguna cosa, inesperadament ens
ataca, precipitant-se per qualsevol lloc, mentre estem investigant, fent fressa i confusió, de manera que per culpa d’ell
ens resulta impossible arribar a veure la veritat. Al contrari,
és cosa comprovada que, si hem de conèixer clarament alguna
cosa, ens hem de desempallegar d’ell i hem de contemplar
amb l’ànima sola la realitat en si mateixa. Aleshores,
pel que sembla, assolirem allò que desitgem i que diem que
és l’objecte del nostre amor, la saviesa; segons indica el raonament,
això serà quan hàgim mort, no en aquesta vida. En
efecte, si amb el cos no és possible conèixer res de manera absoluta, se segueix una de dues coses: o bé no posseirem
mai el saber, o bé el posseirem quan haguem mort. Perquè
aleshores l’ànima quedarà sola en si mateixa, separada del
cos; però abans no. I mentre encara vivim, pel que sembla,
ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem
relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d’absoluta
necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó
que procurem mantenir-nos-en purs fi ns que el déu ens alliberi.
D’aquesta manera, una vegada purs i deslliurats de la
insensatesa del cos, probablement ens trobarem amb els qui
són semblantment purs i coneixerem per nosaltres mateixos
el que és pur. [La veritat possiblement és aquesta.] Perquè
em temo que al qui no és pur no li està permès d’assolir allò
que és pur.»




"Conócete a ti mismo" (Sócrates)

lunes, 16 de noviembre de 2009

martes, 10 de noviembre de 2009

text 14

14. El coneixement racional: Cràtil, 440a-b.
"És raonable sostenir que ni tan sols existeix el coneixement, Cràtil, si totes les
coses canvien i res no es manté. Car si això mateix, el coneixement, no deixés
de ser coneixement, romandria sempre i seria coneixement. Però si, fins i tot, la
forma mateixa del coneixement canvia, simultàniament canviaria a una altra
forma de coneixement i ja no seria coneixement. Si sempre està canviant, no
podria haver sempre coneixement i, d'acord amb aquest raonament, no hi
hauria ni subjecte ni hi ha objecte de coneixement; si existeix allò que és bell,
allò que és bo i cadascun dels éssers, és evident per a mi que el que ara diem
nosaltres no s'assembla gens al flux ni al moviment."

comentari:
Plató és veu influït per Heràclit, on diu que les coses canvien. Diu que sí el coneixement està en continu canvi res és manté, allò què és ara no serà el mateix que desprès. El coneixement A no serà el mateix coneixement aquí a una estona serà un altre coneixement no- A. Podem dir moltes coses però no seran el mateix a un cert temps, com tot canvia, allò què és bell,bo, no s'assembla ni al flux del moviment. no podem trobar el coneixement per si mateix. Plató que és bell per l'esser no pot canviar. Món intel·ligible per arribar aquest coneixement.El coneixement d'ara no es el mateix que el coneixement d'un principi. Buscar un coneixement d'allò que és estable que no canvia. No podem parla de que coneix i de la cosa coneguda, ciència dels models d'allò que és necessari.


He preferido estudiar los libros que a los hombres: F.BACON

martes, 27 de octubre de 2009

Activitat del mite de la caverna

Filomaniacossssssssssssss,,, intenteu fer una redacció del mite de la caverna amb algun aspecte de la nostra realitat del nostre món .

aquí teniu la meva:



El mite es una obra que parla de com una serie de presoners estan esclavitzats. Aquest homes tenen una vida molt rutinària, estan encadenats de coll i mans, l'únic que podem veure es la ombra aquells objectes que es reflecteixen amb el foc. A la nostra vida seria com tindre un treball on sempre tinguem que fer el mateix i no tindrem res de llibertat per elegir sinó que fossin persones esclavitzades, fem la feina que ens manen. Si nosaltres sortíssim aquesta vida, a l'hora de treballar autònom necessitaríem ajuda algú perquè en indiques que tindríem que fer, es quan el presoners surten de aquella caverna y canvia la seva vida per complet. Normalment quan son esclaus d'alguna cosa i quan ens alliberen passem un període molt fort. Amb tot això vull referir que una persona cuan durant un període fa un cosa de manera continua quan s'allibera d'aquesta té reaccions molt complicades.

domingo, 25 de octubre de 2009

MITE DE LA CAVERNA


Plató pel que fa al text del mite de la caverna, presenta la vida d'uns homes captius de naixement, a l'interior d'una caverna. Son presoners de la seva pròpia ombra sinó que també estan atats de cames i coll. Ells tenen una mirada fixa provocada per que les cadenes no li deixa'n mirar cap els costats sinó de manera recta. Plató per boca de Sòcrates diu que imaginem entre el foc i els encadenats un camí elevat al llarg del qual s'ha construït un mur. Els presoners solament han vist les seves pròpies ombre projectades per el propi foc, ells pensen que no son les pròpies ombres sinó que son objectes reals, de la mateixa realitat. Glaucó, l'interlocutori de Sòcrates, afirma que està absolutament convençut que els encadenats no poden considerar altra cosa vertadera que les ombres dels objectes. El propi Sòcrates li diu al seu amic que aquest homes si fossin alliberats tindrien un gran problema per tema de la llum, i descobriran la pròpia bellesa del cosmos. així són els presoners:incultes i violents. Podem dir que aquest diàleg es un del millors de Plató, que expressa tot el seu pensament. Plató en explica els grans problemes que mai han deixat d'inquietar als humans.

viernes, 23 de octubre de 2009

Activitat de Plató

4rt Text de Plató:


pensa que la ciència no té cap força, que no pot comandar, ni pot fer rés, diu que la ciència no comanda sinó un altre factor x, que fa que existeixin aquestes coses, aquest factor tenen que veure amb els sentiments, passió,amor... també diu que una persona que coneix el be i el mal segons la ciencia sabem què és immutables que no poden canviar. ho sap tot per el sistema de la justícia. considera que la ciencia es una conducta perquè fa que en guiem per ella. la ciència és deixa guiar per les passions... La persona què és savi sap ser diferenciar el bé i el mal.vol arribar a la veritat, preguntar si es ciència això, que ningú fa el mal saben-ho. tothom té la ciència ben present. ciència fa referencia al coneixement universal, immutable. coneixement no mana, la ciència en codegna a ser esclaus, part irracional dominada per la part racional.ciencia, saber, coneixement en una causa bella, però molt bona. aquell que sap que es el be i el mal fa allò que correspon a les idea's. entre saber i virtut, la ciència utilitza el element primordial.



La filosofía es un silencioso diálogo del alma consigo misma en torno al ser.

http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=766

jueves, 8 de octubre de 2009

Voluntari 1

Una altra manera d’entendre els sofistes

A- Naturalesa:tracta sobre interpretación del mon i fa que aquesta sigui la que porti la seva propia velocitat i les seves normes.
B- Llei: la llei es un terme que busca el equilibri d’una societat, depèn de les persones, i la invenció de la justicia.
C- Técnica: es l’art de modificar les coses reals, hi ha esser que son creats per la naturalesa i d’altres que son creats per home, la gran varietat que pot tenir la técnica, es com el exemple del vaixell que ens permet viatjar i fa que puguem desplaçar-nos cap un lloc o cap un altre.
D- Ciutat: la ciutat per a ells no es solament aquell lloc on viuen els homes, sino que tambe les diferent relacions del essers, i en definitiva que no poden viure separats de la ciutat.
E- Llenguatge, raó, pensament, : pel sofistes com saben el poden de diàleg es molt fort per ells, i la seva estructura i organització del llenguatge es un desenvolupament tècnic que el podem dominar.
F- Educació: l’utilitzaven com el sistema tradicional , es una qüestió del llenguatge que incideix en la ment i el centre de la individualitat.
G- Veritat: la veritat tenia dos camins un que era la veritat mitjançant el poder, i el dels sofistes la seva veritat era mitjançant el llenguatge.




viernes, 2 de octubre de 2009

Projecte 1


FRANCIS BACON




(Londres, 1561-id., 1626) Filósofo y político inglés. Su padre era un alto magistrado en el gobierno de Isabel I, y fue educado por su madre en los principios del puritanismo calvinista. Estudió en el Trinity College de Cambridge y en 1576 ingresó en el Gray's Inn de Londres para estudiar leyes, aunque pocos meses después marchó a Francia como miembro de una misión diplomática. En 1579, la muerte repentina de su padre lo obligó a regresar precipitadamente y a reemprender sus estudios, falto de recursos para llevar una vida independiente.

En 1582 empezó a ejercer la abogacía, y fue magistrado cuatro años más tarde. En 1584 obtuvo un escaño en la Cámara de los Comunes por mediación de su tío, el barón de Burghley, a la sazón lord del Tesoro; durante treinta y seis años se mantuvo como parlamentario y fue miembro de casi todas las comisiones importantes de la cámara baja. La protección de Robert Devereux, segundo conde de Essex, le permitió acceder al cargo de abogado de la reina.

Su situación mejoró con la subida al trono de Jacobo I, quien lo nombró procurador general en 1607, fiscal de la Corona en 1613 y lord canciller en 1618, además de concederle los títulos de barón Verulam de Verulam y de vizconde de St. Albans. Sin embargo, en 1621, procesado por cohecho y prevaricación, fue destituido de su cargo y encarcelado. Aunque fue puesto en libertad al poco tiempo, ya nunca recuperó el favor real.

Durante toda su carrera persiguió una reforma coherente de las leyes y el mantenimiento del Parlamento y los tribunales a salvo de las incursiones arbitrarias de los gobernantes; pero, sobre todo, su objetivo era la reforma del saber. Su propósito inicial era redactar una inmensa «historia natural», que debía abrir el camino a una nueva «filosofía inductiva», aunque la acumulación de cargos públicos le impidió el desarrollo de la tarea que se había impuesto, a la que, de hecho, sólo pudo dedicarse plenamente los últimos años de su vida.

Sometió todas las ramas del saber humano aceptadas en su tiempo a revisión, clasificándolas de acuerdo con la facultad de la mente (memoria, razón o imaginación) a la que pertenecían; llamó a este esquema «la gran instauración», y muchos de los escritos dispersos que llegó a elaborar, como El avance del conocimiento (Advancement of Learning, 1605) –superado más tarde por el De augmentis scientiarum–, estaban pensados como partes de una Instauratio magna final.

OBRAS:
Se propuso ante todo reorganizar el método de estudio científico. Percibió que el razonamiento deductivo destacaba entonces a expensas del inductivo y creyó que, eliminando toda noción preconcebida del mundo, se podía y debía estudiar al hombre y su entorno mediante observaciones detalladas y controladas, realizando generalizaciones cautelosas. Para ello, el estudio que el hombre de ciencia hace de los particulares debe realizarse mediante observaciones que deben validarse. Los científicos deben de ser ante todo escépticos y no aceptar explicaciones que no se puedan probar por la observación y la experiencia sensible (empirismo) .

Los escritos de Bacon se engloban en tres categorías: filosófica, literaria y política. Sus mejores obras filosóficas son El avance del conocimiento (1605), y Novum Organum o Indicaciones relativas a la interpretación de la naturaleza (1620).

La filosofía de Bacon influyó en la creencia de que la gente es a la vez sierva e intérprete de la naturaleza, de que la verdad no se deriva de la autoridad y que el conocimiento es fruto ante todo de la experiencia. Se le reconoce haber aportado a la Lógica el método experimental inductivo, ya que anteriormente se practicaba la inducción mediante la simple enumeración, es decir, extrayendo conclusiones generales de datos particulares. El método de Bacon consistió en inferir a partir del uso de la analogía, desde las características o propiedades del mayor grupo al que pertenece el dato en concreto, dejando para una posterior experiencia la corrección de los errores evidentes. Este método representó un avance fundamental en el método científico al ser muy significativo en la mejora de las hipótesis científicas.

Su Novum Organum influyó mucho en la aceptación en la ciencia de una observación y experimentación precisas. En esta obra mantenía que había que abandonar todos los prejuicios y actitudes preconcebidas, que llamó en griego eidola o ídolos, ya fueran la propiedad común de la especie debido a modos comunes de pensamiento ("Idola tribus") o propios del individuo ("Idola especus"); ya se debieran a una dependencia excesiva del lenguaje ("Idola fori") o de la tradición ("Idola teatri"). Los principios que se plantean en Novum Organum tuvieron gran importancia en el subsiguiente desarrollo del empirismo.

Como escritor, se le debe además la creación del género ensayístico inglés. En su Nueva Atlántida ofrece la primera utopía tecnológica, donde los gobernantes serán los científicos de la "Casa de Salomón, especia de gran universidad donde se concentraría el conocimiento. Previó en su época grandes adelantos científicos como máquinas voladoras, submarinos y telecomunicaciones.




-Si comienza uno con certezas, terminará con dudas; mas si se acepta empezar con dudas, llegará a terminar con certezas.-

PD: http://www.frasesypensamientos.com.ar/autor/francis-bacon.html

Datos personales

Mi foto
Badalona, Barcelona, Spain
Hola Filomaniacos!!! Em dic Toni, vaig neixer a Badalona i visc a Lloreda. Ara mateix estudio Batxillerat al col·legi Sant Andreu. M'agrada el futbol, per cert: SOC PERICO "solo viven aquellos que luchan"