activitat 6: text Fedó

En aquest paràgrafdels diàlegs de maduresa, la conclusió que vol donar es la següent:
Fa un breu esquema de la dinàmica de la relació que hi ha entre el cos i l'ànima. Objectiu que en té és la consecució de la veritat i si aquesta veritat solament la podem arribar a conèixer quan morir, perquè l'ànima es separa del cos, es una contrarietat de que podem esta preocupats per morir i no desitjar les seves conseqüències. Segons ell les guerres son provocades perquè el cos ens obliga a tenir diners i crear conflictes internacionals. Coneixerem tota la veritat quan arribi la nostra mort.Parla del dualisme del cos i l'ànima, l'ànima es troba contaminada per el cos i desitgem la veritat, la persona que desitja això es el filosof, el cos necessita un cert manteniment. si estem malalts ens afecta a tot, fina i tot a l'ànima. el cos ens impedeix pensar, el manteniment del cos es renuncia al pensament. no tenim temps lliure per filosofar perquè hem de treballar. dedicar-nos aquelles coses autentiques. el cos ens fa nosa i impedeix arribar a la veritat. si volem arribar a la veritat en d'evitar influencia de la matèria. aconseguim deixar de banda el cos i serem savis. però la separació solament es dona a la mort. Unió occidental el cos actua com a presó de l'ànima. deu decidira quan arriba la nostra mort. conèixer per nosaltres mateixos les idees.



«És possible que hi hagi una drecera que ens porti, amb
l’ajuda de la raó, al terme de la recerca, ja que mentre tenim
un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal
semblant mai no podrem aconseguir adequadament el que
desitgem. I afi rmem que el que desitgem és la veritat. Ara bé,
el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu
necessari manteniment. A més a més, si sobrevé qualsevol
malaltia, ens impedeix anar a la captura del que és real. Ens
omple d’amors i de desigs, de temors i fantasmes de tota
mena i d’un munt de nicieses, de tal manera que, com diu la
dita, sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos
a pensar. Les guerres, les dissensions, les baralles no tenen
cap altra causa que el cos i els seus desigs. En efecte, és per
culpa de la possessió dels diners que s’originen les guerres;
i és el cos el que ens obliga a tenir diners, ja que hem de
procurar-li el que calgui com a esclaus. Se’n segueix que, a
causa de tot això, no tenim lleure per cultivar la fi losofi a. I el
pitjor de tot és que, si algú de nosaltres arriba a deslliurar-se
d’ell i es posa a investigar alguna cosa, inesperadament ens
ataca, precipitant-se per qualsevol lloc, mentre estem investigant, fent fressa i confusió, de manera que per culpa d’ell
ens resulta impossible arribar a veure la veritat. Al contrari,
és cosa comprovada que, si hem de conèixer clarament alguna
cosa, ens hem de desempallegar d’ell i hem de contemplar
amb l’ànima sola la realitat en si mateixa. Aleshores,
pel que sembla, assolirem allò que desitgem i que diem que
és l’objecte del nostre amor, la saviesa; segons indica el raonament,
això serà quan hàgim mort, no en aquesta vida. En
efecte, si amb el cos no és possible conèixer res de manera absoluta, se segueix una de dues coses: o bé no posseirem
mai el saber, o bé el posseirem quan haguem mort. Perquè
aleshores l’ànima quedarà sola en si mateixa, separada del
cos; però abans no. I mentre encara vivim, pel que sembla,
ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem
relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d’absoluta
necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó
que procurem mantenir-nos-en purs fi ns que el déu ens alliberi.
D’aquesta manera, una vegada purs i deslliurats de la
insensatesa del cos, probablement ens trobarem amb els qui
són semblantment purs i coneixerem per nosaltres mateixos
el que és pur. [La veritat possiblement és aquesta.] Perquè
em temo que al qui no és pur no li està permès d’assolir allò
que és pur.»



"Conócete a ti mismo" (Sócrates)