Definicions filo

FilomaniacosssssssssssssssssSSS!!!!!,,, queda molt poc per arribar a Nadal, ara os plantejaré la meva feina, és molt poc així que a fer-lo tothom eh, que tal, si definim les paraules del tema 2 i el tema 6? os sembla be? pues apa a DEFINIR!!!!

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una especie,sigui animal o vegetal.

Teoria de L'Individu possessiu: es basa en el liberalisme de una manera liberal.

Sociable per naturalesa: ésser humà es un animal polític es a dir sociable per naturalesa.

Contracte: es fruit D'un acord entre els ésser humans.

Socialització primària: introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

antropologia social: distingir la cultura material,consituida per productes material i artefactes.

pacte social: si es social per naturalesa o per el forcen.

estats de naixents: forta centralització, estratificar-lo,clara divisió social, desigualtat,desenvolupament urbanístic i creixement cultural.

cultura: mental de la qual formen part creences socials.

subcultura: perquè les persones que hi participin no la viuen de la mateixa manera.

contracultura: es un moviment de rebel.lio contra la cultura hegemònica.

nous moviments socials: tribus urbanes, grups atac social,grups social alternatius.

Civilitzacions: els planeta estava configurat en dos blocs el occidental i el capitalista.

etnocentrisme: que es converteix en la mesura per valorar les altres.

xenofòbia: odi invers els estranger.acrofòbia: el rebuig i menyspreu ens ver el poble.

racisme: que cadascú es quedi seu país.

relativisme:comunicacio entre les cultures es quasi impossible i no gaire desitjable.

universalisme: descobreix uns valors compartits,entre els quals destaca les diferencies culturals.

2-0

podem viure amb altres cultures???

FilomaniacossssssssssssssssssssssssssssSSSSSSSSS,,,, SIIII SIIIII, tornem actualitzar, BUAHHHHHHHHHHHHHHH, tinc un treball avui molt interesant per a tots vosaltres,, no crec que sapigueu la solucció,jejej,, os presento tema, sabrieu dirme siiiiiii,,,, PODEM VIURE AMB ALTRES CULTURES!!!!

-Pensó que aquesta es una de les moltes preguntes que deixaria sense contestar, per la sencilla raó de que podem opinar de diferents maneres, una seria que si que podem viure amb altres cultures, pero crec que poca gent com esta la societat actual diría això, segons meu parer pensó que no, perquè individu avui dia no vol viure amb altres cultures que no sigui la seva, per la sencilla raó que cuan una persona marxa estranger, li obliguen a posar en practica la seva cultura , i pel que fa el seu territorio no fan això, pero això pensó que es molt difícil que podem viure amb altres cultures. Com a molt pensó que una li tindria mes valor que no a una altre,però igualment si fos per cada individu millor que cadascú apliques la seva cultura,i fins i tot individus que voldran extermini aquesta,per el motiu que individu es responsable principal de respecta les altres cultures, per això pensó que es imposible, moltes persones podem estar a favor pero sempre tindrem un grup de gent en contra, això fa que sigui indefinible

.

el pensador

El pensador
Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?



L'obra
Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.
Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.




Textos escollits de Samuel P. Huntington
"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

Esquema