FILOMANIA: febrero 2010

martes, 16 de febrero de 2010

Existeix la realitat fora de la ment?

La realitat es com una mena de projecció de la nostra ment, però l'únic que existiria a la realitat seria la ment, la qual nosaltres ho dividim per les nostres emocions. Per tant allò material de la vida no existeix, i jo realment no toco cap bolígraf quan l'agafo per escriure, o també por ser l'unió de lligams del nostre propi cervell, o també es pot dir que aquest no existeix que simplement es un mot , que fa que pensi que els meus dit agafen aquest bolígraf amb la força proporcionada del dits que té que veure amb les lleis de la física. Si la realitat és la nostra ment, doncs, que ens impedeix arribar a comunicar-nos plenament i fusionar-nos amb la ment d'un altre?

René Descartes

View more presentations from Anna Sarsanedas.

miércoles, 10 de febrero de 2010

Text 5 Rene Descartes

El dubte cartesià, però, no arriba a l’escepticisme. Del mateix fet de dubtar sorgeix la primera certesa. Perquè si dubto, si estic dient de que no hi ha res en el món, si sóc enganyat per cert geni maligne, si, en definitiva, penso, cal concloure que jo sóc, que jo existeixo. Perquè, si jo no fóra res, ¿com podria dubtar, com podria ser persuadit de res, com podria ser enganyat? Així, doncs, l’afirmació “penso, per tant existeixo” (cogito, ergo sum), es presenta com a la primera certesa, capaç defensar qualsevol motiu de dubte “Penso, per tant existeixo”, és la primera veritat indubtable, Estem davant una veritat coneguda per mitjà de la intuïció.

Ja sé que sóc. Per això, a la pregunta ¿què sóc?, Descartes respon: jo sóc una cosa que pensa. I per pensar entén: entendre, afirmar. Pot ser que les coses que afirmo, negui o vull o , no siguin res; allò, però, que no pot deixar de ser cert és que jo penso que vull, penso que sento, etc.; i aquest jo, que pensa totes aquestes coses, és impossible que no sigui res.

Descartes ha trobat l’existència del jo i la naturalesa d’aquest jo com a cosa pensant .

Rene Descartes

View more presentations from Rodolfo baksys.

viernes, 5 de febrero de 2010

René Descartes

La segona part duu per títol Principals regles del mètode. Descartes compte que va arribar a establir 4 regles de treball, que bàsicament són les següents:

1) No acceptar gens com veritable sense que es conegui evidentment com a tal, evitant la precipitació.

2) Dividir cadascuna de les dificultats en tantes parts com sigui possible a fi de resoldre millor el problema.

3) Conduir ordenadament els pensaments, començant pel més simple per a anar ascendint a poc a poc.

4) Fer en tots llocs enumeracions tan completes que s'estigui segur de no ometre gens. Així que , Descartes establix el seu mètode basat en la seguretat i la exhaustivitat i afirma que és necessari desprendre's dels coneixements anteriors per a començar a construir un nou edifici del coneixement.

Vivir sin filosofar es, propiamente, tener los ojos cerrados, sin tratar de abrirlos jamás.

Para investigar la verdad es preciso dudar, en cuanto sea posible, de todas las cosas.

No hay nada repartido de modo más equitativo que la razón: todo el mundo está convencido de tener suficiente.