Final del Programa

Opinió d'una dona

Opinió d'un home

Presentació Francis Bacon

PD: Enric he tingut que posar-hi els videos separats havia fet un movie maker amb aquest videos pero per un problema del Blogger no em deixa exposar-lo, poso els videos perque vegis que els he fet, intentare pujar-lo més tard.

KANT

Crítica a la raó pura:

El nostre coneixement comença amb l'experiencia on els objectes són els elements bàsics perquè els nostres sentits provoquin per ells mateixos representacions , per tal de que les nostre enteniment s'uneixi amb la pròpia matèria de les impressions sensibles per donar un coneixement cert dels objectes. Tot aixo l'anomena experiència. Afirma que no tot el que coneixement és derivat de experiència . Però hi ha una qüestió la qual necessita una recerca més detallada i que no s'ha d'unir amb la primera impressió. Aquest coneixement és el que anomenen a priori els qual distingim dels empírics que tenen un altra.

Kant

View more presentations from Anna Sarsanedas.

Power POINT Bacon

Bacon

View more presentations from toninotete

Francis Bacon

Francis Bacon:

Va asumir que les dificultats que tenim són invariables i que el seu resultat és degut a un mal entrenament, per tant poden ser-hi eliminades. Bacon van admitir que la adaptació del seus hàbits de pensament eren més apropiats i li permitían a altres pensadors individualistes transcendir-les. Va pensar que el primer pas per arribar a un coneixement cert és identificar les seves mallors dificultats, Bacon va explicar 4 tipus de distraccions que normalment ens impedeixen entendre el mon correctament:

1-. ÍDOLS DE LA TRIBU: és crean en la naturalesa i són aquells que suposen que tot deu ser de veritat perque és com apareixen en els nostres ulls.

2-. ÍDOLS DE LA CUEVA: s'originen de la naturalesa individual, ens duen a extrapolar inadequadament a la nostra pròpia experiència a una precipitada generalització sobre la humanitat,lavida o la naturalesa.


3-. ÍDOLS DEL MERCAT: és crean per l'ús del llenguatge com a mitjà de comunicació i interfereix amb una perspectiva desprejuiciada dels fenòmens naturals.

4.- ÍDOLS DEL TEATRE: que sorgeixen de la filosoía académica en sí produeix una inclinació de construir i defensar els elaborats sistemes de pensaments on tenen poc fonament. Un cop obervats aquests idols es poden evitar i el nostre coneixement natural arribarà a ser molt millor.

El Mètode inductiu: Bacon observa en la inducció dels antics solament una sort de ''anticipació'' de la Naturalesa. A més, era un inductor que procedia per ''simple enumeració'' deficiència que Bacon arriba a puntualitzar i intenta corregir. No obstant, això Bacon sense arribar a captar el valor de les matemàtiques que és desenvolupen entre els grans científics de la seva època, no va aconseguir perfeccionar el seu mètode fart complex.

Francis Bacon

View more presentations from Rodolfo baksys.

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/bacon_filosofo.htm

http://www.e-torredebabel.com/Enciclopedia-Hispano-Americana/V3/Francisco-Bacon-biografia-D-E-H-A.htm

http://blogs.ua.es/francisbacon/

Text Hume Realitat exterior

Tot el raonament humà és veu derivat de l'experiència i la creença la qual l'acompanya s'explica com a un sentiment peculiar. posa un exemple si quan nosaltres creiem en una cosa qualsevol de l'existència externa o quan un objecte existeix desprès de deixar de observar-ho, la creença no és res més que un sentiment del tipus anomenat anteriorment. la filosofia ens convertiria totalment en pirrònics, si la naturales no fos massa forta per imperdir-nos-ho.

Hume

View more presentations from rafaga315.



POQUES HORES PER EL MADRID-BARÇA

Text Hume Deu

Deu

Hume aporta dient que totes "les nostres idees o pensaments es deriven de les nostres impressions, aquest poder s'ha de manifestar o bé als notres sentits o bé al nostre sentiment. També fa una crítica als cartesians dien que: no han tingut cap escrúpol en afirmar que la materia es totalment desproveïda de l'energia. Per tant, per ells les seves idees de deïtat no són més que una composició de les idees que adquirim en reflexionar les nostres ments. Segons ells si recorrem a l'ajut de l'experiència, aquesta només ens mostrara objectes contigus,successius i en conjugació.Per definitiva, aclara dien dos coses: o bé no tenim caps idea de força i d'energia o no podem significar res més en aquest pensament perque han sigut adquirides per l'habit.

Hume

View more presentations from Anna Sarsanedas.

Abstract

Aquest exemple del Adam és semblat al de la bola de billar, no podem afirmar que una cosa sigui certa perquè sigui constant cada dia, en aquest cas diu que no pot haver cap relació entren el passat i el futur. No podem dir segurs que una cosa del passat tornara aparèixer en un futur. L'únic que afirma que la relació que tenen passat amb el futur son per les costums. . Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. Per tant quan veiem el xoc d'una bola amb un altra la meva ment és la que observa aquest xoc de manera immediata. Per tant, Adam no podia mai saber o demostrar el discurs de la naturalesa.

Abstract

Hume posat exemple del xoc de dues boles de billar per mostrar el sistema de causa i efecte. Una de les coses que diu més importants que no hi ha cap relació entre la topada de una pilota i el moviment. Una de les importàncies per la causa és l'existència de l'espai i del temps. Una pilota és la causa i per tant altra és l'efecte. Alhora, d'experimentar el xoc entre les dues boles, afirma que no solament és la relació entre causa i efecte sinó que també existeix una tercera opció. Aquesta tercera opció l'anomena conjunció. Per acabar diu que: no ha pogut descobrir més enllà del moviment que provoquen aquestes dues pilotes, quant aquestes xoquen.

David Hume
“Las decisiones filosóficas no son otra cosa que reflexiones sobre la vida ordinaria, metodizadas y corregidas.”

Filomaniacosss aquest cap de setmana passat es va podruir al camp municipal de Badalona un enfrontament molt peculiar entre dos cossins: un dels quals era jo i l'altre en Xavi.

Ens consideren com dues boles de billar.!!!

¿el jo existeix?

Segons el meu parer penso que el jo existeix. Dono la raó a Descartes quan diu que no podem negar l'existència del jo, però aquest jo varia segons el temps. Però segons la meva manera de pensar, donaria la meva veritat a Hume. Aquest planteja una qüestió que es la següent: si jo veig una foto de fa temps i aquesta foto es meva però de fa uns anys. Per tant, aquest jo no es el mateix que el jo de ara mateix. El jo varia com ja he dit al llarg del temps. En definitiva, penso que el jo no es manté constant sinó que varia per el pas del temps.











Español 2-0 Sevilla

Pg 167 numero 4

1.- Aquest fragment parla de les següents ideas:
-La primera idea va relacionada amb l’existència de Déu. Utilitza l’ imaginació com a via per conèixer a Déu, la qual cosa, es més apropiada per coses materials, llavors, conclou que, per aquelles coses no materials, no son imaginables ( existència de deu) i per tant, no tenen un raonament per explicar-ho.
-La segona idea es que el propis filòsofs afirmen que per haver "enteniment" sempre ha hagut un procés anterior a traves dels sentits. Però que en "aquest sentir" no s'inclou la idea de Déu i l'anima.
-La tercera idea reflexa que no s'ha d'utilitzar "l'oïda per veure" , és a dir, no s'ha d’utilitzar l’ imaginació quan no toca.
-La quarta va implicada a la tercera , ni el procés imaginar ni el de sentir no es poden assegurar, abans de passar per l'enteniment. En definitiva, que estem imaginant una cosa inimaginable, però normalment aquest procés imaginació es fa per les coses materials.
2.-
Que no es una cosa material per la qual pot ser pensada
Procés de la ment, per imaginar les coses materials
3.- la quarta idea va relacionada amb la tercera, es a dir, per una cosa que es veu hem utilitzar la vista per veure aquella cosa, no utilitzem olor per veure una cosa o un objecte, per això, diu que l'enteniment el molt importat pels sentits, perquè potser, el sentits em poden enganyar.
4.-Descartes diu que a la ment trobem idea peculiar que es Déu,d'una substància infinita,eterna,immutables, i per altres com Sant Anselm diu que aquell esser superior pel qual no pot ser pensat es Déu.
5.- penso que es més fàcil conèixer el cos, perquè segons els diuen que per sempre fem el procés imaginar per una cosa sensibles, es una cosa que es troba a la realitat, es més fàcil conèixer una cosa que existeix a una cosa que no es troba a la realitat.

Existeix la realitat fora de la ment?

La realitat es com una mena de projecció de la nostra ment, però l'únic que existiria a la realitat seria la ment, la qual nosaltres ho dividim per les nostres emocions. Per tant allò material de la vida no existeix, i jo realment no toco cap bolígraf quan l'agafo per escriure, o també por ser l'unió de lligams del nostre propi cervell, o també es pot dir que aquest no existeix que simplement es un mot , que fa que pensi que els meus dit agafen aquest bolígraf amb la força proporcionada del dits que té que veure amb les lleis de la física. Si la realitat és la nostra ment, doncs, que ens impedeix arribar a comunicar-nos plenament i fusionar-nos amb la ment d'un altre?

René Descartes

View more presentations from Anna Sarsanedas.

Text 5 Rene Descartes

El dubte cartesià, però, no arriba a l’escepticisme. Del mateix fet de dubtar sorgeix la primera certesa. Perquè si dubto, si estic dient de que no hi ha res en el món, si sóc enganyat per cert geni maligne, si, en definitiva, penso, cal concloure que jo sóc, que jo existeixo. Perquè, si jo no fóra res, ¿com podria dubtar, com podria ser persuadit de res, com podria ser enganyat? Així, doncs, l’afirmació “penso, per tant existeixo” (cogito, ergo sum), es presenta com a la primera certesa, capaç defensar qualsevol motiu de dubte “Penso, per tant existeixo”, és la primera veritat indubtable, Estem davant una veritat coneguda per mitjà de la intuïció.

Ja sé que sóc. Per això, a la pregunta ¿què sóc?, Descartes respon: jo sóc una cosa que pensa. I per pensar entén: entendre, afirmar. Pot ser que les coses que afirmo, negui o vull o , no siguin res; allò, però, que no pot deixar de ser cert és que jo penso que vull, penso que sento, etc.; i aquest jo, que pensa totes aquestes coses, és impossible que no sigui res.

Descartes ha trobat l’existència del jo i la naturalesa d’aquest jo com a cosa pensant .

Rene Descartes

View more presentations from Rodolfo baksys.