filomaniacosssssssss!!!! a fer una redacció sobre 
Ningú fa el mal sabent que ho fa.
Ningú fa el mal sabent que ho fa.No soc particep d´aquesta afirmació, em sembla un atreviment generelitzar dit concepte, perque en aquest mon existeix el bè i el mal, per tant, accions positives i accions negatives, que es materialitzen en part, en lleis, decrets, normes, etc..
Així que, a excepció dels que poden tenir problemas psicologics, de personalitat, o trastorns bipolars es sol actuar amb consciencia; de fet aquetsta es una de les aptituds que ens diferencien dels animals.
L´historia em dòna la rao i recolza la meva teoria; es el cas de relats religiosos com : el desobeir d’eva , ¿a cas Eva no sabia que si accedia a menjar el fruit prohibit podria tenir problemas, i perjudicaria a Adan?, o Judas Iscariot, ¿Qué no sabia que esta venen al seu amic Jesús i que acabaria malament? de fet es suicidà perquè no soportava dita culpa.
Però no sols l’història em dona coartada per defensar la contrarietat d’aquesta afirmació, sino que també fets presents o d’actualitat, com per exemple: els assessinats de gent inocent per part del etarras, ¿ Algú s’atreveria a afirmar que no son conscients del que fant, quan per TV celebren i recorden les dates dels assessinats? o els atemptats del 11 M o del 11 S ¿Qué no han sigut planificats dits atemptats, sense escrúpols i sense saber les conseqüències? ¿Qué no sabien els pilots i els suicides del tren que havien de fer, perquè ho feien, i les vides que destroçarien?
Probablement, aquests personatges justificarien dites accions dient que “defensen una ideología”, i per efecte dómino hauria d’aceptar que no són conscients de que estant actuant malament, perquè desde els seus ulls estant defensant els seus principis.
Però, quan la lluita per defensar uns principis impliquen conseqüències negatives per altres, quan es priva de la llibertat d’expressió, d’elecció, de viure, … considero que s’està ejecutant amb la suficient consciencia com per saber si s’està actuant bè o no, a més, crec, que si no es sabes que s’esta actuant malament probablement no s’acturia, perquè no s’aconseguirien els objectius tals com que la societat parli de les seves accions, no pasar desapercebut i tenir resó social.
Evidentement no es mata per matar, sempre hi ha una intenció, un interes, unes motivacions, etc..darrere.
Aquest plantejament esta fet desde la meva veritat, desde la meva visio de la societat, basant-me en l’existència de lleis. Gràcies que aquetses ajuden a delimitar la frontera del bè i del mal; perquè sinó la vida podria ser un circ.
Així que, a excepció dels que poden tenir problemas psicologics, de personalitat, o trastorns bipolars es sol actuar amb consciencia; de fet aquetsta es una de les aptituds que ens diferencien dels animals.
L´historia em dòna la rao i recolza la meva teoria; es el cas de relats religiosos com : el desobeir d’eva , ¿a cas Eva no sabia que si accedia a menjar el fruit prohibit podria tenir problemas, i perjudicaria a Adan?, o Judas Iscariot, ¿Qué no sabia que esta venen al seu amic Jesús i que acabaria malament? de fet es suicidà perquè no soportava dita culpa.
Però no sols l’història em dona coartada per defensar la contrarietat d’aquesta afirmació, sino que també fets presents o d’actualitat, com per exemple: els assessinats de gent inocent per part del etarras, ¿ Algú s’atreveria a afirmar que no son conscients del que fant, quan per TV celebren i recorden les dates dels assessinats? o els atemptats del 11 M o del 11 S ¿Qué no han sigut planificats dits atemptats, sense escrúpols i sense saber les conseqüències? ¿Qué no sabien els pilots i els suicides del tren que havien de fer, perquè ho feien, i les vides que destroçarien?
Probablement, aquests personatges justificarien dites accions dient que “defensen una ideología”, i per efecte dómino hauria d’aceptar que no són conscients de que estant actuant malament, perquè desde els seus ulls estant defensant els seus principis.
Però, quan la lluita per defensar uns principis impliquen conseqüències negatives per altres, quan es priva de la llibertat d’expressió, d’elecció, de viure, … considero que s’està ejecutant amb la suficient consciencia com per saber si s’està actuant bè o no, a més, crec, que si no es sabes que s’esta actuant malament probablement no s’acturia, perquè no s’aconseguirien els objectius tals com que la societat parli de les seves accions, no pasar desapercebut i tenir resó social.
Evidentement no es mata per matar, sempre hi ha una intenció, un interes, unes motivacions, etc..darrere.
Aquest plantejament esta fet desde la meva veritat, desde la meva visio de la societat, basant-me en l’existència de lleis. Gràcies que aquetses ajuden a delimitar la frontera del bè i del mal; perquè sinó la vida podria ser un circ.
No hay comentarios:
Publicar un comentario