Diferencia entre Hobbes i Rousseau

Ara os plantejo un repte difícil per tot els filomaniacos, sabríeu dir-me quina es la diferència entre aquestes dues persones , segons els seu pensaments!!!

Hobbes i Rousseau:
Son dos persones que tracten de viure en una societat on aquesta no és una exigencia de la naturalesa, podem arribar a dos estats un de civil i altre natural, diguem que és una construcció artificial.
Hobbes , es una home que partia principalment del pessimisme de esser huma, on diu que es un home llop per a un homes, això vol dir que es una guerra continua de tots contra tots. De manera que Rousseau planteja una aspecto diferente, aquet mostra un home natural solitari, com ha principi no necesita la societat per viure. Cuan Hobbes tracta mes d’un mogut egoisme propi es a dir es una continua lluita permanent amb els altres i Rosseau tracta mes de un canvi notable a la comunitat igualitària. Hobbes planteja les seves lleis on es possible que veiem una societat on puguin conviure en pau, mentres que Rosseau, amb Aparicio de les propietats privadas posen en perill la convivencia pacífica, es a dir que el fan malvat respecte a la societat.

Segons el meu parer , Rosseau es la mes coherent, perquè la sortida aquesta situació es una societat justa en acord de tothom i proposada per el be comú, es una manera de dir que una persona es social per naturalesa o simplemente per les circumstancies que les forcen actuar aquella manera, me decantat per aquesta perquè el ser huma no pot viure fora de la societat, perquè sino ens preguntaríem molt cops que fem aquí tot sols, sense ningú?

Hobbes:www.ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Hobbes

Rousseau:www.ca.wikipedia.org/wiki/Jean-Jacques_Rousseau

Toni Martínez Fdez!!!!--CORO--

Pg 120

Filomaniacos, avui tinc la meva obligació de presentar un text del llibre, llegiu-los ami ma fet pensar sobre moltes coses una elles, el drets que tenim en nostra vida….

Pg 120...
Un home es huma perquè ignora els pensaments dels altres. La persona es pot relacionar amb els altres de manera lliure, això es degut a que la persona ho fa de manera voluntaria, sense tenir el compte els inconvenients. La persona es cuida de si mateix i de les seves capacitats on pot arribar, per això no es fa responsable dels altres, el mes important de tot, que els humans els relacionin amb els altres per tenir una societat, principal d’una societat es la comunicació entre els diferents esser.


Capacitats del esser humans.


Com saben individu es qualsevol esser complet que pertany a una especie, on es un subjecte del seu drets, ho remarca en text quan diu que la persona llibertat significa qualsevol relació amb els altres pero que individu entra de manera voluntaria, sense tenir en compte els inconvenients. Aquet text tracta millor de la teoria de Locke, que deia individualismo possessiu, ho remarca quan diu que huma es conscient de les seves capacitats i que sobretot no deu res a la societat. Amb això vull dir que cadascú busca lo millor per ell,mitjançant un benefici particular. Com sabem cap individu es mostra de manera independent, perquè en aquesta vida per haver-hi una societat el mes important de tot es la comunicació entre les persones

Filomaniacos, votar!!!!

Paraules

Filomaniacos, avui he pensat de fer, unes definicions de mèrit, si voleu podeu ajudar-vos del llibre, perquè son algunes molt difícils...



Raó Teòrica: és aquella que orienta cap contemplació del món, és a dir, cap el coneixement de la realitat.


Raó Pràctica: que mira orientar acció,pel qual oposa i imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució un ideal moral.


Metafísica: Part de la filosofia que tracta mes enllà dels sentits.


Ultimitat:el seu intent arribar a les qüestions últimes, no admet seguir preguntat més.


Subjecte: protagonista de acció de conèixer.


Opinió(Kant): no estic convençut de que X, no puc adduir raons per convencer al altres de que X és V


Interès emancipador: per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió , que condueix a les ciències socials.


Dogmatisme: veritat sense crítica,afirmació, de existencia en realitat absoluta.


Escepticisme: no pot arribar a conèixer la veritat, podem actuar de dos maneres, Radical millor callar sino coneixem, i altre Moderat conèixer allò que es més probable.


Perspectivisme: per Jose Ortega i Gasset Cadascú de nosaltres son perspectives sobre realitat, veritat conjunt de perspectives.


Realisme: Podem arribar conèixer la realitat tal i com es.


Idealisme:No podem conèixer les coses com son sino com es postren.


Noesi: la consciencia sobre realitat.


Perjudici: judicis previs que hem de adquirir per educació.


Ignorància:Estat de la ment en que admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.


Autoritat: Una afirmació acepta com a certa perquè prové algú qui es concedéis el crèdit pel coneixement que te de la materia.


Evidència: és el criteri fonamental,és evident el que presenta com a indiscutible.


Adequació: enunciat vertader diem el que pensem es adaptat a la realitat.


Coherencia: conjunt de proposicions que tenim com a certes.


Pragmatisme:un enunciat es cert si es apte per resoldre problemas.


Consens: la necessitat principal un diàleg amb una comunitat interlocutors.


Contingent: Allò que es pero no podria ser.


Necessari: allò que es i no pot no ser.


Virtualitat:conjunt de percepcions i sensacions generades amb suport tècnic.








Un salut Filomaniacos!!!

Realitat és virtual?

Ens tornem a veure meu millors Filomaniacos, com porteu les notes? A per cert, avui he pensat una idea molt important, que penseu de la realitat i de la virtualitat, ara be la meva pregunta, sabeu dir sí la realitat és virtual?



Aquestes paraules són de carácter contradictori, perquè una coneix tot els paràmetres de la realitat i altre es de manera virtual, es a dir coses imaginaries. Sobre aquesta pregunta pensó que la realitat són aquelles percepcions i sensacions generades per la realitat, es a dir la podem veure per els nostres sentits, de manera que podem dir que es la realitat física.
En diferencia amb virtual són aquelles manipulacions generades per exemple amb un ordinador, on aquestes poden ser molt imaginaries, per això en penso que la virtualitat no es la realitat.
Simplement per el significat que virtual són imaginacions de manera fantasiosas, on la realitat es simplement allò que veiem es cert perquè ho percebem per els sentits. Amb tot això vull dir que una cosas es real perquè es tal i com es, i la virtual podem donar moltes maneras de models sobre aquesta, es a dir podem imaginar una cosa que solament nosaltres podem imaginar i que mai será veritat, perquè es una cosa que sabem, que no existeix ,pero mentalment podem general i crear pero solament a la ment.

Adequació i Verificació pragmàtiques!!!

Mis Filomaniacos, com anem? Avui vull plantejar una serie de preguntes sobre aquet text, espero que comenteu les vostres respostes, entre tots donarem la conclusió del que pensem sobre això.

1 Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?

Relació principal que tenim amb vida de les persones, es que la veritat es una de les nostres idees, crec que es relacionada principalment amb la nostra manera de pensar, es a dir les nostres idees mes abundants. On les coses poden ser acceptades o negades. .

2 Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea es certa?

Principalment quan es útil per a nosaltres.

3 Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s´entén per pragmàtic?

Si, quan diu que la reposta normalment la comprèn, es a dir que es útil per la persona, tan podem ser certes com falses.

4 Pot haver-hi el cas d´idees certes sense conseqüència pràctica?

Segons el pragmàtic pensó que no, perquè sempre tracta de una cosa a de ser valida, corroborant i que sigui veritat segons, sigui útil per la persona. Relació del pensament amb realitat, ha de ser coneguda. Perquè el que pensem adapta realitat. Ex: tu pensen que el quadrat te la seva forma determinada i a realitat es com es.

William James: www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/James%20William.htm

Veritat,realitat,concordança!!!

Filomaniacos!!! tornem a fer un tercer Text Filosofics, cada cop tenim que pensar mes i fer-ho millor, tenim que raonar les coses perquè sino no arribarem a lloc, ànims i sobretot ganes de fer coses.


En aquet text ens explica que per Martin Heidegger que es la veritat, que es un temps finalitzat, buidat completament on remarca el que es cert. Tambe posa un exemple perquè identifiquem que es el quelcom cert, diu que or es cert quan es real, i el fals es irreal. En la realitat el anomenem si son cert o fals, i sobretot si concorda. On ens explica que la certesa i la veritat son semblants.

Què és per a tu la veritat?

En el text en diu que la veritat per a ells és un temps desgastat, quasi buit on fa al·lusió allò que és cert, on podem apreciar el estats de veritat, on predomina ignorancia, el dubte i sobretot la certesa subjectiva, en llatí el que volia dir és hora de parlan i es molt important que la veracitat es el contrari de la mentida. Per això diu que el que es cert es real. El que fa la comparació del món veritable i món fals és origen de la veritat de llatí. Crec que aquet homes és mostra molt autoritari perquè nosaltres acceptem com que aquet és cert , a causa de que ell té un crèdit de coneixements previs.

La meva conclusió crec que aquet home és autoritari perquè en demostra que allò és cert on té un crèdit de coneixement, la qual nosaltres ens creiem el que diu. Amb comparació amb un altre criteri el més diferencia seria amb la tradició , on aquest és acceptat al llarg de temps, comparació amb el de Martin es segons autoritat que la arribar a tenir aquell coneixement. En diferencia amb utilitat és que nosaltres el parlant acceptem allò que és cert perquè és útil i beneficios per a nosaltres, on Martin defensa el seu crèdit de coneixement sobre la veritat, realitat i concordança.

Filomaniacos,

Podem arribar a conèixer?

Filomaniacos, com van aquets textos, espero que estigueu aprenen que és la idea principal aquet blog, i treballo perquè tothom expressi de la seva manera però respectan a tots.
A per cert, el meu objectiu avui és sí vosaltres, Podeu arribar a conèixer? Ara proposaré la meva opinió, comentem-ne que vull saber que penseu sobre aquet tema.





Podem arribar a conèixer?
Crec que és una aquestes preguntes que tenen moltes opinions, però per la meva part crec que els esser humans sí que podem arribar a conèixer. Per que objectiu principal aquesta és relació entre un objecte i el subjecte, tambè predomina la cerca de la veritat, nosaltres sabem que una cosa es veritat, perquè ens ho han dit i nosaltres creiem què és veritat, però no la coneixerem molt bé del tot. El esser huma pot arribar a conèixer alguna cosa però no amb molta certesa, ya que ens basem en una dada, que ha sigut demostrable, però que pot fer pensar series dirección sobre aquesta. Tambè té relació amb activitat de conèixer una cosa, però que el resultat aquet sol ser, el que nosaltres en coneixem com a veritat, però no del tot certa.





aquí la meva, opinio, que penseu vosaltres Filomaniacos. Aprofiteu fins ultim segon en totes les coses.