Definicions filo

FilomaniacosssssssssssssssssSSS!!!!!,,, queda molt poc per arribar a Nadal, ara os plantejaré la meva feina, és molt poc així que a fer-lo tothom eh, que tal, si definim les paraules del tema 2 i el tema 6? os sembla be? pues apa a DEFINIR!!!!

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una especie,sigui animal o vegetal.

Teoria de L'Individu possessiu: es basa en el liberalisme de una manera liberal.

Sociable per naturalesa: ésser humà es un animal polític es a dir sociable per naturalesa.

Contracte: es fruit D'un acord entre els ésser humans.

Socialització primària: introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

antropologia social: distingir la cultura material,consituida per productes material i artefactes.

pacte social: si es social per naturalesa o per el forcen.

estats de naixents: forta centralització, estratificar-lo,clara divisió social, desigualtat,desenvolupament urbanístic i creixement cultural.

cultura: mental de la qual formen part creences socials.

subcultura: perquè les persones que hi participin no la viuen de la mateixa manera.

contracultura: es un moviment de rebel.lio contra la cultura hegemònica.

nous moviments socials: tribus urbanes, grups atac social,grups social alternatius.

Civilitzacions: els planeta estava configurat en dos blocs el occidental i el capitalista.

etnocentrisme: que es converteix en la mesura per valorar les altres.

xenofòbia: odi invers els estranger.acrofòbia: el rebuig i menyspreu ens ver el poble.

racisme: que cadascú es quedi seu país.

relativisme:comunicacio entre les cultures es quasi impossible i no gaire desitjable.

universalisme: descobreix uns valors compartits,entre els quals destaca les diferencies culturals.

2-0

podem viure amb altres cultures???

FilomaniacossssssssssssssssssssssssssssSSSSSSSSS,,,, SIIII SIIIII, tornem actualitzar, BUAHHHHHHHHHHHHHHH, tinc un treball avui molt interesant per a tots vosaltres,, no crec que sapigueu la solucció,jejej,, os presento tema, sabrieu dirme siiiiiii,,,, PODEM VIURE AMB ALTRES CULTURES!!!!

-Pensó que aquesta es una de les moltes preguntes que deixaria sense contestar, per la sencilla raó de que podem opinar de diferents maneres, una seria que si que podem viure amb altres cultures, pero crec que poca gent com esta la societat actual diría això, segons meu parer pensó que no, perquè individu avui dia no vol viure amb altres cultures que no sigui la seva, per la sencilla raó que cuan una persona marxa estranger, li obliguen a posar en practica la seva cultura , i pel que fa el seu territorio no fan això, pero això pensó que es molt difícil que podem viure amb altres cultures. Com a molt pensó que una li tindria mes valor que no a una altre,però igualment si fos per cada individu millor que cadascú apliques la seva cultura,i fins i tot individus que voldran extermini aquesta,per el motiu que individu es responsable principal de respecta les altres cultures, per això pensó que es imposible, moltes persones podem estar a favor pero sempre tindrem un grup de gent en contra, això fa que sigui indefinible

.

el pensador

El pensador
Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?



L'obra
Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.
Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.




Textos escollits de Samuel P. Huntington
"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

Esquema

Diferencia entre Hobbes i Rousseau

Ara os plantejo un repte difícil per tot els filomaniacos, sabríeu dir-me quina es la diferència entre aquestes dues persones , segons els seu pensaments!!!

Hobbes i Rousseau:
Son dos persones que tracten de viure en una societat on aquesta no és una exigencia de la naturalesa, podem arribar a dos estats un de civil i altre natural, diguem que és una construcció artificial.
Hobbes , es una home que partia principalment del pessimisme de esser huma, on diu que es un home llop per a un homes, això vol dir que es una guerra continua de tots contra tots. De manera que Rousseau planteja una aspecto diferente, aquet mostra un home natural solitari, com ha principi no necesita la societat per viure. Cuan Hobbes tracta mes d’un mogut egoisme propi es a dir es una continua lluita permanent amb els altres i Rosseau tracta mes de un canvi notable a la comunitat igualitària. Hobbes planteja les seves lleis on es possible que veiem una societat on puguin conviure en pau, mentres que Rosseau, amb Aparicio de les propietats privadas posen en perill la convivencia pacífica, es a dir que el fan malvat respecte a la societat.

Segons el meu parer , Rosseau es la mes coherent, perquè la sortida aquesta situació es una societat justa en acord de tothom i proposada per el be comú, es una manera de dir que una persona es social per naturalesa o simplemente per les circumstancies que les forcen actuar aquella manera, me decantat per aquesta perquè el ser huma no pot viure fora de la societat, perquè sino ens preguntaríem molt cops que fem aquí tot sols, sense ningú?

Hobbes:www.ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Hobbes

Rousseau:www.ca.wikipedia.org/wiki/Jean-Jacques_Rousseau

Toni Martínez Fdez!!!!--CORO--

Pg 120

Filomaniacos, avui tinc la meva obligació de presentar un text del llibre, llegiu-los ami ma fet pensar sobre moltes coses una elles, el drets que tenim en nostra vida….

Pg 120...
Un home es huma perquè ignora els pensaments dels altres. La persona es pot relacionar amb els altres de manera lliure, això es degut a que la persona ho fa de manera voluntaria, sense tenir el compte els inconvenients. La persona es cuida de si mateix i de les seves capacitats on pot arribar, per això no es fa responsable dels altres, el mes important de tot, que els humans els relacionin amb els altres per tenir una societat, principal d’una societat es la comunicació entre els diferents esser.


Capacitats del esser humans.


Com saben individu es qualsevol esser complet que pertany a una especie, on es un subjecte del seu drets, ho remarca en text quan diu que la persona llibertat significa qualsevol relació amb els altres pero que individu entra de manera voluntaria, sense tenir en compte els inconvenients. Aquet text tracta millor de la teoria de Locke, que deia individualismo possessiu, ho remarca quan diu que huma es conscient de les seves capacitats i que sobretot no deu res a la societat. Amb això vull dir que cadascú busca lo millor per ell,mitjançant un benefici particular. Com sabem cap individu es mostra de manera independent, perquè en aquesta vida per haver-hi una societat el mes important de tot es la comunicació entre les persones

Filomaniacos, votar!!!!

Paraules

Filomaniacos, avui he pensat de fer, unes definicions de mèrit, si voleu podeu ajudar-vos del llibre, perquè son algunes molt difícils...



Raó Teòrica: és aquella que orienta cap contemplació del món, és a dir, cap el coneixement de la realitat.


Raó Pràctica: que mira orientar acció,pel qual oposa i imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució un ideal moral.


Metafísica: Part de la filosofia que tracta mes enllà dels sentits.


Ultimitat:el seu intent arribar a les qüestions últimes, no admet seguir preguntat més.


Subjecte: protagonista de acció de conèixer.


Opinió(Kant): no estic convençut de que X, no puc adduir raons per convencer al altres de que X és V


Interès emancipador: per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió , que condueix a les ciències socials.


Dogmatisme: veritat sense crítica,afirmació, de existencia en realitat absoluta.


Escepticisme: no pot arribar a conèixer la veritat, podem actuar de dos maneres, Radical millor callar sino coneixem, i altre Moderat conèixer allò que es més probable.


Perspectivisme: per Jose Ortega i Gasset Cadascú de nosaltres son perspectives sobre realitat, veritat conjunt de perspectives.


Realisme: Podem arribar conèixer la realitat tal i com es.


Idealisme:No podem conèixer les coses com son sino com es postren.


Noesi: la consciencia sobre realitat.


Perjudici: judicis previs que hem de adquirir per educació.


Ignorància:Estat de la ment en que admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.


Autoritat: Una afirmació acepta com a certa perquè prové algú qui es concedéis el crèdit pel coneixement que te de la materia.


Evidència: és el criteri fonamental,és evident el que presenta com a indiscutible.


Adequació: enunciat vertader diem el que pensem es adaptat a la realitat.


Coherencia: conjunt de proposicions que tenim com a certes.


Pragmatisme:un enunciat es cert si es apte per resoldre problemas.


Consens: la necessitat principal un diàleg amb una comunitat interlocutors.


Contingent: Allò que es pero no podria ser.


Necessari: allò que es i no pot no ser.


Virtualitat:conjunt de percepcions i sensacions generades amb suport tècnic.








Un salut Filomaniacos!!!

Realitat és virtual?

Ens tornem a veure meu millors Filomaniacos, com porteu les notes? A per cert, avui he pensat una idea molt important, que penseu de la realitat i de la virtualitat, ara be la meva pregunta, sabeu dir sí la realitat és virtual?



Aquestes paraules són de carácter contradictori, perquè una coneix tot els paràmetres de la realitat i altre es de manera virtual, es a dir coses imaginaries. Sobre aquesta pregunta pensó que la realitat són aquelles percepcions i sensacions generades per la realitat, es a dir la podem veure per els nostres sentits, de manera que podem dir que es la realitat física.
En diferencia amb virtual són aquelles manipulacions generades per exemple amb un ordinador, on aquestes poden ser molt imaginaries, per això en penso que la virtualitat no es la realitat.
Simplement per el significat que virtual són imaginacions de manera fantasiosas, on la realitat es simplement allò que veiem es cert perquè ho percebem per els sentits. Amb tot això vull dir que una cosas es real perquè es tal i com es, i la virtual podem donar moltes maneras de models sobre aquesta, es a dir podem imaginar una cosa que solament nosaltres podem imaginar i que mai será veritat, perquè es una cosa que sabem, que no existeix ,pero mentalment podem general i crear pero solament a la ment.

Adequació i Verificació pragmàtiques!!!

Mis Filomaniacos, com anem? Avui vull plantejar una serie de preguntes sobre aquet text, espero que comenteu les vostres respostes, entre tots donarem la conclusió del que pensem sobre això.

1 Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?

Relació principal que tenim amb vida de les persones, es que la veritat es una de les nostres idees, crec que es relacionada principalment amb la nostra manera de pensar, es a dir les nostres idees mes abundants. On les coses poden ser acceptades o negades. .

2 Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea es certa?

Principalment quan es útil per a nosaltres.

3 Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s´entén per pragmàtic?

Si, quan diu que la reposta normalment la comprèn, es a dir que es útil per la persona, tan podem ser certes com falses.

4 Pot haver-hi el cas d´idees certes sense conseqüència pràctica?

Segons el pragmàtic pensó que no, perquè sempre tracta de una cosa a de ser valida, corroborant i que sigui veritat segons, sigui útil per la persona. Relació del pensament amb realitat, ha de ser coneguda. Perquè el que pensem adapta realitat. Ex: tu pensen que el quadrat te la seva forma determinada i a realitat es com es.

William James: www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/James%20William.htm

Veritat,realitat,concordança!!!

Filomaniacos!!! tornem a fer un tercer Text Filosofics, cada cop tenim que pensar mes i fer-ho millor, tenim que raonar les coses perquè sino no arribarem a lloc, ànims i sobretot ganes de fer coses.


En aquet text ens explica que per Martin Heidegger que es la veritat, que es un temps finalitzat, buidat completament on remarca el que es cert. Tambe posa un exemple perquè identifiquem que es el quelcom cert, diu que or es cert quan es real, i el fals es irreal. En la realitat el anomenem si son cert o fals, i sobretot si concorda. On ens explica que la certesa i la veritat son semblants.

Què és per a tu la veritat?

En el text en diu que la veritat per a ells és un temps desgastat, quasi buit on fa al·lusió allò que és cert, on podem apreciar el estats de veritat, on predomina ignorancia, el dubte i sobretot la certesa subjectiva, en llatí el que volia dir és hora de parlan i es molt important que la veracitat es el contrari de la mentida. Per això diu que el que es cert es real. El que fa la comparació del món veritable i món fals és origen de la veritat de llatí. Crec que aquet homes és mostra molt autoritari perquè nosaltres acceptem com que aquet és cert , a causa de que ell té un crèdit de coneixements previs.

La meva conclusió crec que aquet home és autoritari perquè en demostra que allò és cert on té un crèdit de coneixement, la qual nosaltres ens creiem el que diu. Amb comparació amb un altre criteri el més diferencia seria amb la tradició , on aquest és acceptat al llarg de temps, comparació amb el de Martin es segons autoritat que la arribar a tenir aquell coneixement. En diferencia amb utilitat és que nosaltres el parlant acceptem allò que és cert perquè és útil i beneficios per a nosaltres, on Martin defensa el seu crèdit de coneixement sobre la veritat, realitat i concordança.

Filomaniacos,

Podem arribar a conèixer?

Filomaniacos, com van aquets textos, espero que estigueu aprenen que és la idea principal aquet blog, i treballo perquè tothom expressi de la seva manera però respectan a tots.
A per cert, el meu objectiu avui és sí vosaltres, Podeu arribar a conèixer? Ara proposaré la meva opinió, comentem-ne que vull saber que penseu sobre aquet tema.





Podem arribar a conèixer?
Crec que és una aquestes preguntes que tenen moltes opinions, però per la meva part crec que els esser humans sí que podem arribar a conèixer. Per que objectiu principal aquesta és relació entre un objecte i el subjecte, tambè predomina la cerca de la veritat, nosaltres sabem que una cosa es veritat, perquè ens ho han dit i nosaltres creiem què és veritat, però no la coneixerem molt bé del tot. El esser huma pot arribar a conèixer alguna cosa però no amb molta certesa, ya que ens basem en una dada, que ha sigut demostrable, però que pot fer pensar series dirección sobre aquesta. Tambè té relació amb activitat de conèixer una cosa, però que el resultat aquet sol ser, el que nosaltres en coneixem com a veritat, però no del tot certa.





aquí la meva, opinio, que penseu vosaltres Filomaniacos. Aprofiteu fins ultim segon en totes les coses.

Comentari Pg.40 - Doc.4

Lliure Pensadors, o millor dit Filomaniacos, desprès de fer el meu primer Text, tinc més ganas de fer un segon, aquet és de Copernicà, presenta coses molt interessants, a vosaltres companys com va? Esperem que tinguem un segon text millor que el primer, ànims tots. kANT

1 Ideas principal: aquets text de Kan ens parla que tot el que coneixem és gracies al que hi posem nosaltres, tambè el que coneixem és degut als objectes. Com el exemple de Copèrnic que és basava mitjançant una teoría, però va pensar de intentar-la fer diferent, on la metafísica és la mateixa manera que va fer Copèrnic.

2 El canvi que va fer Copernicà en la seva teoría.

3 El text diu que el conèixer de avui dia és gracies al Objectes, és adir aquells el qual recau l’acció, on en exemple de Copernicà ell és basava segons la seva teoría, però va intentar aplicar una altre manera i aquí demostra activitat de conèixer és el resultat de activitat, on la certesa de la veritat, és mitjançant una veritat trobada. És com tambè a la metafísica que és aquella part que tracta més enllà del sentit, on en text diu que intuïció del objectes és regir-se amb la naturalesa del objecte. Altre manera no és pot conèixer la natura, però si fos objecte com a sentit podía representar més fàcilment. Copèrnic és el resulta del més enllà de la metafísica on es un home que interpreta les experiències, les ordena i ens dona la raó de la seva teoría, és a dir és tracta de conèixer els principis per orientar-se.

4 Aquet text de Kant és defensat per un interés teòric on es basa els coneixements de la naturalesa, on posan el clar exemple de Copernic, encara Kant tenia un altres interés pràctic que era descobrí el que hem de fer i podem esperas si obrem bé, però principalment ara defensa el interès teòric. En comparació amb interés tècnic de Apel i Habermas aquet vol dominar i explotar la naturalesa i en diferencia a Kant vol conèixer la naturalesa. Tambè altre del interés de Apel, com pràctic és orientar-se en la comunicación, on Kant sempre és manifesta amb el seu interés teòric vol conèixer la naturalesa. Kant sempre que defensa conèixer la realitat, amb comparació de Apel el interés emancipador aquet tracta de allibera esser huma per la repressió que condueix a les ciencias socials.

FiLoMaNiAcOs: penseu i penseu de manera Crítica i Rigorós.

Comentari Pg.28 - Doc.10

Els meus millors Filomaniacos, a que no sabeu que toca avui? Sí, sí a arribat l’hora de fer el meu PRIMER text Filosòfic, espero que tothom li agradi, recordeu el treball ha de ser continu, on desprès recollirem el fruits.


1- Idea principal aquet text és que la filosofia vol entendre el pensaments, objectiu principal aquesta és solucionar i triturar amb fortaleza el pensaments diferents als normals.


2- La funció principal de filosofía?



3- Aquesta diu què és encarregada de aclarí i eliminar amb precisió el pensaments que una manera o altra són opacs i confusos, nosaltres saben que la filosofía és aquella que pensar de manera raonadament amb un estil crític però que a la mateixa vegada molt rigorós. Sempre pensen què és la filosofía?
Diu què és com una activitat, perquè és una forma del lloc del llenguatge, a les quals són maneres de descriure situacions comunicatives.
La filosofía com ya saben, que el dubte no tan sols ha de quedar en una qüestió sinó que ens de fer moltes preguntes, que aquesta frase vol dir que nomès és vol quedar en una pregunta indiferent.



4- Mètode que aquet home defensa és el analiticolinguistic on la filosofía és una manera del llenguatge, tot els problemes és presenten perquè expressions filosòfiques són imprecises, aquet home és va caracteritzar per el seus jocs lingüístics on descriu maneres comunicatives. Aquet mètode amb diferencia al empiricoracional com he dit abans és basa més en el llenguatge, tant el empiricoracional té les fons de sentit i coneixement, i amb el transcendental és aquell que mira de fonamentar-lo y donar-ne, i pel que fa aquet home defensa filosofía anàlisi de llenguatge.




Aquí el meu primer Text, espero dia trass dia millorar, gracies a tot Filomaniacos.!!!


Seva vida en : http://es.wikipedia/wiki/Zubiri

Apunts del Mètodes

Mètodes Filosofics!!! Filomaniacos aquí us deixo uns apunts meus, per si voleu saber més encara...
la meva inteció és amb això, poder aclarir què és Mètodes Filosofics!!!


Empiricoracional: funció de sentits( pluralitat) i l´enteniment(Unitat). Aristotil

Empirista: coneixements depenen de l´experiència sensible i per tant mètode Inductiu.( J.Locke, Berkeley, D.Hume)

Racionalista: afirma la primacia de la raó sobre experiència. Manera deducció amb ( R.Descartes, B.Spinoza G.W.Leibniz) 1- Dogmàtic: Descartes 2- Crític: Popper


Transcendental: no mira esbrinar quin és origen del nostre saber,sinó que mira de fonamentar-lo. de donar-ne raó. J.G.Fichte, G.W.F. Hegel, Apel, J.Habermas.


Analiticolingüístic: els jocs del llenguatge, descriuen situacions comunicatives. ( Ludwig Wittgenstein)


Hermenéutic: art interpretar i comprendre el sentit de textos. No normativa: no posa normes, i normativa sí que en posa. R.Rorty, Gadamer.

Qüestions

Avui plantejo, un repte molt interessant, per cert abans de contestar-ne penseu molt bé la vostra resposta, al final de setmana direm qui ha sigut el més votat, per tot els Filomaniacos!!!

Pg.31 - 1

Com justificaries que l'afirmació " Només se que no sé res", és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? Déntre els citats més avall, qui diries que és més savi?Raona la resposta.

1- Un científic,premi Nobel de la seva especialitat.

2-Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.

3- Un artista, reconegut pels millors crítics del món.

4- Una persona que ha estudiat tres carreres amb les millors qualificacions.

5- Persona feliç.

El grup de Filomaniacos de LLoreda, Hem pensat que seria la opció 2, la vella demostra la experiència de la vida, no nomès hem de memoritzar els llibres, sinó que també tenim que saber sobre aquesta vida quotidiana molt complicada, però a la vegada fàcil.

Definicions El.lit

Filomaniacos, com moltes persones meu enviat un correo Electronic, dient que voleu reptes complicats sobre la filosofía, ara us dono un altre però més complicat, qui de vostres em sabria dir aquestes definición i com NO sense mirar el llibre de Filosofia eh!!!

Axioma: Principi fonamental indemostrable. Un exemple el tot és major que la part.

Saber ordinari: és basa en el que de les coses, va relacionat amb la vida quotidiana.

Saber científic: no busca un que sinó tambe el perquè, és basa una manera sistemàtica, rigorós i crític.

Saber filosòfic: és un conjunt de perspectives des de les quals els pensadors que hi ha hagut en el decurs de historia, han mirat d’aprendre la realitat i desenvolupar el saber.

Ciència moderna: Qualsevol enunciat científic no només ha de formar part d’un saber rigorós, sinó que ha de poder verificar-se o falsar-se.

Mètode: manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada, orientada a un determinat fi.

Inducció incompleta: És recolza en una sèrie de comprovacions generals, individuals, que no inclouen la totalitat dels casos.

Hipòtesi: Suposició provisional, que encara no ha estat confirmada.

Llei: Enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens, d’una manera regular i invariable.

Teoría: Enunciat universal, pel qual poden deduïr les lleis d’una ciència particular.

Falsació: Una hipòtesi és refuta

Comprensió: Captar-ne el sentit per situar-se dins del fets.

Mythos: Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

Mètode empiricorracional: te dues desviacions; els sentits i l’enteniment, i podem arribar a dos nivells que són, El sensible i l’intel·ligible.¶

Mètode empirista: Mètode empirista: Tota filosofía segons la qual l’origen i el valor dels nostres coneixements depenen de l’experiència sensible.

Mètode trascendental: no mira d’esbrinar quin és l’origen del nostre saber,sinó que mira de fonamentar-lo i donar-me raó.

Joc de llenguatge: no són solament maneres diferents utilizar el llenguatge,sinó models que descriuen situacions comunicatives.

Hermenèutica no normativa: Considera que la filosofía ha de conformar-se en descubrir els elements que fan possible la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: veritat,veracitat, intel·ligibilitat.

Ontología: Ciència que estudia l’esser.





Repte complicat??? Recordeu Filomaniacos
que nomès podem fer allò, aquelles persones
que lluiten i que serveixen per fer-ho. Treure una mala nota no tenim tot perdut.

Zubiri

Filomaniacos, hem canviat de mes, ara tindré més material de feina i com no espero que cada dia os agradi el meu blog, Per cert apartí aquet mes començarem a crear TEXTOS FILOSOFICS, tinc il·lusió per començar, tots aprendrem a saber com és fan. Ànims a tots aquets Filomaniacos que hem segueixen cada dia.


Pg.30 - Doc.12



1) Per què l’existència de l’home actual és centrifuga i penúltima?Quines conseqüències té per a nosaltres?

Vaig del centre cap a fora, pensant més en fora que nosaltres, és a dir Questions més quotidianes.

2 ) Has viscut alguna vegada aquesta experiència que expluica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquests moments de soledat.

No.

3) Per Zubiri, quin és el problema de la filosofía contemporània?

Tenen mes intenció en anar coses més físiques, és a dir situat en la metafísica, reflexiona sobre les preguntes .


Si, voleu saber sobre la seva vida, feu-ne clic aquí

www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/nou2267d.htm surt tot els que pots saber sobre aquet filòsof Español.

Pg. 21 - Doc. 4

Ens tornem a veure un altre cop. Filomaniacos, heu sapigut superar el meu repte?suposo que sí era fàcil? Ara un vaig explicar un document, i tot seguit contestaré a les preguntes, intenteu esbrinar, alguna curiositat i digueu-me-la


Pg. 21 - Doc. 4


1 ) Què tenen en comú i en què és diferèncien les lleis i les teoríes científiques?

- Lleis: Enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.

-Teories: Teories: Enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d´una ciència particular. Un exemple és la teoria de la relativitat.

2 ) Busca algun exemple de teoría i indica algunes lleis que la formen.

Teoria de la relativitat:

És més complicada que la Restringida perquè estudia també els moviments no uniformes.el temps es considerava com una magnitud absoluta, que transcorria igual per a tots els objectes.
Per això es considerava l'espai físic, per una banda, de tres dimensions (longitud-latitud-profunditat) i, per una altra banda, el temps. Einstein va trobar més convenient de considerar un espai de quatre dimensions (les tres de l'espai geomètric i el temps). Això és el que s'anomena l'espai-temps.Einstein va arribar a la conclusió que l'espai-temps és corbat, i que la seva curvatura s'incrementa allà on hi hagi un objecte que tingui massa.Aquesta curvatura és la que fa que els objectes es moguin seguint uns camins determinats.
Segons la Teoria de la Relativitat, la massa i l'energia són intercanviables.Einstein ho va expressar amb la famosa equació E=mc2 on (E) és l'energia, (m) la massa i (c) la velocitat de la llum.

Definicions

Filomaniacos,
Heu caigut en dirme que era la filosofia?
Ara os plantejo un altre repte, sabríeu definirme que són aquestes paraules, a per cert
Sense mirar el diccionari!!!

Ciutadà: persona que resideix en una població.
Política: lleis que aplica o gestiona el govern, per gestionar una nació.
Democràcia: situació de govern de un país.
Tirania: persona revolucionaria, poder una persona govern corrupte.
Drets Humans: lleis que te ser humà en seva convivència.
Estat de Dret: lleis que aplica el govern per una correcta convivència, és basa en imperi de la llei.
Individualisme: persona que fa accions per el mateix, teoria que diu és previ individu a la societat.
Socialisme: lluitar per el bens del poble i societat, teoria que afirma que la societat anterior individu.
Justícia: lleis que posen en un territori,per tenir societat igualada, o tothom te el que li correspon, respecta els drets individu.
Poder: Qualitat autoritat exerceix sobre els altres.


Molta sort ha tothom, i recordeu filomaniacos,
¨El meu lema és nomès viuen aquells que lluiten¨

Filosofía en Español

Què és la filosofía?

Benvinguts al meu espai

Filomaniacos!!!, sabeu de que en penso de la Filosofia? Teniu alguna idea de què és?

La Filosofia no és una ciencia i careix estructures fixes, ni formulas, sinó que permet el lliure pensament, la mostra d´ això és reflecteix en els pensaments dels filòsofs de l’historia, els quals, és fan preguntes sobre diversas matèries, entre elles, qüestionar temes de la vida, on en molts casos, posen en dubte les teories actuals o la veritat que nosaltres avui dia coneixem.

Ells parlen de la naturalesa,de la societat,debateixen les connexions que poden existir entre la ciència i la religió, inclús dubten de sí el que coneixem com a veritat universal és cert o no, o permet un raonament paral·lel.
El fet de reflexionar sobre qualsevol tema, farà part del terreny filosòfic.
Aquesta professió no tothom l’accepta , inclús existeixen frases amb connotacions despectives que l’infravaloren, això potser causat part per confrontar temes religiosos.
Encara, no se molt bé, què és la filosofia, en genera molts dubtes, potser perquè no paro de pensar i pensar i en venen al cap moltes idees per definir-la.

Ànims Filomaniacos!!!

Ciencia