Pg 167 numero 4

1.- Aquest fragment parla de les següents ideas:
-La primera idea va relacionada amb l’existència de Déu. Utilitza l’ imaginació com a via per conèixer a Déu, la qual cosa, es més apropiada per coses materials, llavors, conclou que, per aquelles coses no materials, no son imaginables ( existència de deu) i per tant, no tenen un raonament per explicar-ho.
-La segona idea es que el propis filòsofs afirmen que per haver "enteniment" sempre ha hagut un procés anterior a traves dels sentits. Però que en "aquest sentir" no s'inclou la idea de Déu i l'anima.
-La tercera idea reflexa que no s'ha d'utilitzar "l'oïda per veure" , és a dir, no s'ha d’utilitzar l’ imaginació quan no toca.
-La quarta va implicada a la tercera , ni el procés imaginar ni el de sentir no es poden assegurar, abans de passar per l'enteniment. En definitiva, que estem imaginant una cosa inimaginable, però normalment aquest procés imaginació es fa per les coses materials.
2.-
Que no es una cosa material per la qual pot ser pensada
Procés de la ment, per imaginar les coses materials
3.- la quarta idea va relacionada amb la tercera, es a dir, per una cosa que es veu hem utilitzar la vista per veure aquella cosa, no utilitzem olor per veure una cosa o un objecte, per això, diu que l'enteniment el molt importat pels sentits, perquè potser, el sentits em poden enganyar.
4.-Descartes diu que a la ment trobem idea peculiar que es Déu,d'una substància infinita,eterna,immutables, i per altres com Sant Anselm diu que aquell esser superior pel qual no pot ser pensat es Déu.
5.- penso que es més fàcil conèixer el cos, perquè segons els diuen que per sempre fem el procés imaginar per una cosa sensibles, es una cosa que es troba a la realitat, es més fàcil conèixer una cosa que existeix a una cosa que no es troba a la realitat.

Text 5 Rene Descartes

El dubte cartesià, però, no arriba a l’escepticisme. Del mateix fet de dubtar sorgeix la primera certesa. Perquè si dubto, si estic dient de que no hi ha res en el món, si sóc enganyat per cert geni maligne, si, en definitiva, penso, cal concloure que jo sóc, que jo existeixo. Perquè, si jo no fóra res, ¿com podria dubtar, com podria ser persuadit de res, com podria ser enganyat? Així, doncs, l’afirmació “penso, per tant existeixo” (cogito, ergo sum), es presenta com a la primera certesa, capaç defensar qualsevol motiu de dubte “Penso, per tant existeixo”, és la primera veritat indubtable, Estem davant una veritat coneguda per mitjà de la intuïció.

Ja sé que sóc. Per això, a la pregunta ¿què sóc?, Descartes respon: jo sóc una cosa que pensa. I per pensar entén: entendre, afirmar. Pot ser que les coses que afirmo, negui o vull o , no siguin res; allò, però, que no pot deixar de ser cert és que jo penso que vull, penso que sento, etc.; i aquest jo, que pensa totes aquestes coses, és impossible que no sigui res.

Descartes ha trobat l’existència del jo i la naturalesa d’aquest jo com a cosa pensant .

Rene Descartes

View more presentations from Rodolfo baksys.

René Descartes

La segona part duu per títol Principals regles del mètode. Descartes compte que va arribar a establir 4 regles de treball, que bàsicament són les següents:

1) No acceptar gens com veritable sense que es conegui evidentment com a tal, evitant la precipitació.

2) Dividir cadascuna de les dificultats en tantes parts com sigui possible a fi de resoldre millor el problema.

3) Conduir ordenadament els pensaments, començant pel més simple per a anar ascendint a poc a poc.

4) Fer en tots llocs enumeracions tan completes que s'estigui segur de no ometre gens. Així que , Descartes establix el seu mètode basat en la seguretat i la exhaustivitat i afirma que és necessari desprendre's dels coneixements anteriors per a començar a construir un nou edifici del coneixement.

Vivir sin filosofar es, propiamente, tener los ojos cerrados, sin tratar de abrirlos jamás.

Para investigar la verdad es preciso dudar, en cuanto sea posible, de todas las cosas.

No hay nada repartido de modo más equitativo que la razón: todo el mundo está convencido de tener suficiente.